ASTERIX A TÂRRACO

ASTERIX A TÀRRACO 

Un dia el "Cesc" ens va dir que iriamos a una vila romana anomenada "Els Munts".

 

El meu rol és el d'un mercant judeo que passava per a vendre unes valuoses teles en aquesta vila.

 

 

Jo i un grup de mercants ens encontrabamos de pas per Hispània; especificamente en Tarraco, llevabamos menjar i unes teles que pensabamos vendre quan llegasemos a una vila. Vam ser en un carruatge mitjà que els transportava 2 cavalls. El conductor ens va dir que faríem una petita parada.

 

Jo intrigat le dijé:

 

—Per què parem?; Si encara ens queda el transcurs del viatge?

 

El conductor va respondre:

 

—Ara ho veuràs, ja que és bastant interessant.

 

Jo i els meus companys apreciem una torre d'una grandària considerablement gran.

 

El conductor va dir:

 

- Aquesta torre té una història. Quan el Déu Atis li va anar infidel a la seva dona, ella com a càstig ho va castrar. És per això que la torre és com una mena de monument per a commemorar la seva mort.

 

Després vam tornar al carruatge per a seguir el nostre camí a Els Munts.

 

No triguem molt, ja que era un viatge bastant curt. El conductor ens va dir que iriamos a peu cap a la nostra destinació, ja que es trobava a uns carrers.

 

Quan arribem a la nostra destinació. Dues persones ens van saludar i ens van dir els qui eren. Eren els alcaldes de la vila. Carius i la Faustina. Aquests buscaven emprats per a poder fer algunes reformes a la vila. És per això que ens van separar per grups, un amb el Caius i un altre amb el de la Faustina. Jo anava amb els del grup de la Faustina.

En arribar, vam veure el pati interior amb un antic estany. 

 

 

 

Visitem el Sudatori, una sala per a suar i obrir els porus, amb un sistema de calefacció.

 

 

També hi havia un frigidarium i un caldarium per a tancar els porus de la pell.

 

Els banys tenien bancs amb forats perquè l'aigua portés les deixalles a la mar. Les cisternes emmagatzemaven aigua de pluja.

 

 

 

El menjador (triclinium) era gran i s'usava per a banquets. Les habitacions estaven en el segon pis, completament tancades per a evitar la llum, amb un mosaic bonic en el sòl i parets gruixudes i vermelles.

 

 

També ens van dir que podríem dibuixar per a fer mosaics.